Verdades sin filtro
-¿Qué tal me queda esta camisina, Bermudez?
-Bien.
-Dime la verdá.
-Horrible.
-¿Tas llamándome gordu?
-¿Conoz el refrán “lo que no mata, engorda”?
-Claro.
-Pos usté ye invencible, jefe.
-¿Cómo ye, ho?
-Que ye usté un xostrón, que por muncha camisina que se ponga, muncho postureo y tal, ye usté insoportable.
-¿Yo?
-Sí, nun lu soporto. Nin yo, nin la xente que lu arrodia.
-¿Pero cómo s’atreve?
-Ye usté un sobráu y un prepotente. Tola oficina opina que…
-Faesme dañu, Bermudez. Munchu dañu.
-Ye lo que pienso.
-Yá, pero tendríes que cuidar más les palabres. Dicime que…
-Nun pienso dicir lo qu’usté quier oír.
-A veces, Bermudez, nun ye necesario dicir tou lo que pienses.
-¿Pero para qué coño me pregunta?
-Paque seas educada conmigo, Bermudez.
-Entós qué faigo. ¿Ofiéndo-y por sinceridá o-y miento por educación?
-Nun tienes filtro, rapacina. Vas pasalo mal…
-Toi diciéndo-y la verdá.
-Yá. Pero causes dolor, Bermudez.
-¿Yo?
-Sí. Nun tienes un pijo empatía, nun tienes en cuenta’l dolor de los demás.
-La culpa, jefe, ye suya.
-¿Mia?
-Sí, por preguntar. Vivimos nun mundu de mentires.
-Yá. Pero la sinceridá sin empatía ye solo crueldá.
-¿Crueldá? ¿Quier que falemos de crueldá?
-Nesta empresa, Bermudez, nun necesitamos destruir, sinó edificar.
-¿Cómo ye, ho?
-Unir, no separar.
-Mire, toi farta de tanta falsedá.
-Dime que me amas, Bermudez, anque sía mentira.
-¡Venga yá! ¿tengo yo pinta de Johnny Guitar?
-Usté ye una macarra, que non ye igual.
-Usté pregunta y yo dígo-y la verdá.
-Sea reflexiva, muyer, nun hable por impulsos.
-¿Qué me va a facer? ¿Va echame?
-Al contrario. Prométo-y estabilidá económica.
-¿Estabilidá?
-Sí, conmigo siempre va ser usté probe.
-¡Babayu, fartón!
-Cuidao, eh. Esa sinceridá estrema nun ye na buena.
-Ya lo sé, yá.
-¿Entós?
-La sinceridá ye genial hasta que te dicen la verdá.